M'agrada conduir per l'autopista, en aquest cotxe automàtic que no es meu, i fixar el velocímetre digital en 111 quilòmetres/hora... i dur la finestra oberta i sentir el vent a la cara.
I tirar un petó a l'imbècil que m'avança amb cara de dir "aquesta de què va..."
Escoltar la música a volum alt, perquè els meus pensaments quedin diluïts entre acords i lletres de cançons que no són meves... per intentar no tornar-me boja del tot.
M'agrada quan la Cali, que gairebé no pot parlar, em crida pel meu nom. I quan arriba dilluns i dóna mostres d'haver-me trobat a faltar durant el cap de setmana.
M'agrada conduir aquest cotxe automàtic, que no es meu, i que la Cali, estigui tot el trajecte agafant-me la ma dreta.
M'agrada parlar-li a ella, que no pot contestar-me, de coses que no puc explicar a ningú més.
M'agrada no sentir els meus pensaments perquè es fonen amb les melodies que escolto a tot volum i se'n van amb el fum de la meva cigarreta per la finestra oberta del cotxe.
Sí, m'agrada conduir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada