Ja de tornada.

Ha passat una intensa setmana en que hem estat a Londres, a Roma, hem passat per Nàpols, hem visitat les ruïnes de Pompeia i hem fet turisme a l'illa de Capri.

Hem viatjat per terra, mar i aire.

Ens hem cansat d'allò més, però hem gaudit molt. De la cultura diversa que se'ns oferia. De l'espectacle humà que representa visitar una ciutat desconeguda. De descobrir els costums d'altres països. Però, per sobre de tot, hem gaudit (he gaudit) de la complicitat, de l'energia adolescent i de la companyia de la meva filla.

Ara arriba el moment de la reflexió. Dels bons propòsits pel nou curs. A veure si les piles que hem carregat aquests dies no se'ns esgoten abans de poder dur a terme els nostres plans.

Amén.

Tancat...

Pluja d'estiu.

Acaba de descarregar una tempesta. De les típiques d'estiu: llamps, trons i molta aigua..

Ara encara trona i ha baixat molt la temperatura (ara mateix estem a 18º). Continua plovent...

El cel blau, que encara acostuma a estar clar fins a quarts de deu, s'ha enfosquit a mitja tarda; sembla un anunci de la tardor que no trigarà en arribar.

Encara sonen trons (ara ja llunyans). Tampoc aquest any podré veure les Perseidas (avui era la nit en que millor es podrien veure), malgrat que no té gaire sentit veure-les sola.

L'olor a terra mullada que, sorprenentment, a la ciutat també es nota, es va esvaint amb la continuïtat de la pluja: ja fa força estona que plou. Els ions negatius de les gotes d'aigua beneficiaran molt ànimes intranquil·les i esperits inquiets..

Està acabant de descarregar una tempesta de les típiques d'estiu...