dimecres, 13 de març de 2013

La Marina, ja té divuit anys...



Marineta...

Vas arribar a la meva vida, en una època en la qual jo creia ser molt feliç (encara que era un miratge), eres una personeta petita, amb carona d'àngel i uns preciosos ullets, que brillaven sempre.

Eres la meva nineta preciosa, riallera, tendra, ho tenies tot, i ho segueixes tenint.

Han passat 18 anys i les dues hem crescut…

I he comprès que, buscat la meva felicitat he tingut ensopegades en la vida, i que algun dia arribarà la persona indicada a mi, però sense adonar-me, que la meva felicitat sou els meus fills, ets tu, la meva filla...

Juntes hem passat moments dolents, però també moments molt bons. Miro enrere i hem avançat molt en el nostre camí i… encara em queda tant per fer amb tu si em dónes l'oportunitat!

Vull agrair-te la teva proximitat. El teu afecte en els mals moments. Els teus gestos de protecció i fins els teus silencis. Gràcies per asseure't al meu llit a compartir els teus somnis, les teves preocupacions, les teves alegries. Gràcies per les abraçades, per la complicitat de la teva mirada, pel teu riure... Gràcies per ser com ets. Gràcies per tenir en compte les necessitats dels altres (encara que de vegades això et faci mal), per valorar tant l'amistat, per saber demanar perdó i per saber donar les gràcies.

Em sento molt orgullosa de tu. De ser la teva mare. Que siguis la meva filla.

Alguna vegada m'he preguntat què volia per al teu futur, i només he pogut contestar-me que vull que siguis una dona de bé, i això crec que ho tinc molt avançat; que una part del meu treball està fet.

La meva nineta ha crescut, ja és gran. I avui és un dia important per les dues. Avui complim 18 anys d'alegria, d'amor i d’entrega cap a una de les persones més important de la meva vida.

Vull que sàpigues l'orgullosa que em sento de tenir-te com a filla, perquè t’he anat veient al llarg de tots aquests anys esforçar-te (encara que sense arribar a donar el millor de tu…) per aconseguir les teves fites.

He vist quant ha canviat la teva vida, quant has crescut com a persona, com ha canviat el teu cercle d'amics, la teva visió del món (has anat madurant mica en mica), els teus somnis, els teus hàbits alimentaris i els teus costums.

Sé que algun dia hauràs de volar del meu costat, i quan arribi aquest dia, estaré preparada, i, malgrat la tristesa que sentiré, et recolzaré i et donaré els millors consells que et pugui donar com a mare.

I aquest és el paràgraf en el qual hauria de donar gràcies a Déu, a Al•là, a Jehovà , a Homer Simpson, o a mi mateixa per ser qui ets.

Avui tinc una gran alegria a l'ànima i algunes llàgrimes també...

Avui fa divuit anys que t’estimo. Avui compleixes divuit anys.


Resposta rebuda per whats-app...

"Jooo, com sempre saps com emocionar-me amb les teves paraules de mami... Paraules que m'arriben a l'ànima i que em fan tornar a ser una nena petita... Encara que últimament passi de tot una miqueta, ja saps que t'estimo amb tota la meva ànima i que no podria tenir una mare millor que tu. T'estimo, mama, gràcies per acompanyar-me en aquest camí tan difícil que es la vida. T'estimo moltíssim."

Ainsss...



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada