Bé… què voleu que us expliqui… Vaig acabar la EGB a Claudina, vaig fer el BUP a Sant Andreu i no vaig poder continuar estudiant.
Si recordeu, el meu pare es va morir quan anàvem a vuitè, i les dificultats a casa eren moltes. Vaig estar ajudant la meva mare tot el temps que vaig poder, donant classes particulars, cosint jerseis a casa, a la oficina del taller que va deixar el meu pare, muntant bolígrafs, el que sortia... I mentrestant em vaig posar a festejar amb un dels nois que sovintejava el grup en el que moltes de nosaltres ens varem continuar trobant en acabar l’escola. Al “banco” entre el carrer Castor i el carrer Ardilla (ara Esquirol Volador).
Als divuit anys vaig trobar la meva primera feina de veritat . Vaig entrar en una administració de finques que implantava el sistema informàtic i necessitaven algú que introduís les bases de dades a l’ordinador; això us pot explicar el perquè de la meva fal•lera informàtica: em vaig formar professionalment entre PC’s. Aquesta feina em va durar vint-i-un anys.
Quan en tenia dinou, després d’haver patit el servei militar del meu “nòvio” que havia anat a Melilla, em vaig casar. Tres de les companyes que estan aquí avui em van acompanyar aquell dia, no sé si ho recordaran...
He tingut dos fills, que són el meu orgull, l’Andreu, que ara té vint-i-quatre anys, i la Marina, que en farà setze el mes que ve.
Quan feia dinou anys del meu matrimoni, ens varem adonar que les coses no anaven com era d’esperar i em vaig separar. I vaig perdre la feina, aquella primera feina...
Des d’aleshores he fet una mica de tot: He treballat en el departament comptable d’una agència de viatges, en el 061 atenent les trucades d’emergència, fent les gestions amb les ambulàncies, en una altra administració de finques, en el despatx d’un advocat...
Fins que vaig trobar una altra parella que... em va retirar de la vida laboral (el somni de tota “marujilla”), però un bon dia aquest home també em va retirar de la seva vida i en vaig quedar “compuesta, sin novio, sin casa y sin trabajo...”
I tornada a començar... Com que una dona de 46 anys, sense titulació, per trobar feina d’administrativa en plena crisi ho tenia magre, vaig fer un curs de capacitació laboral com auxiliar de geriatria i he estat dos anys treballant d’això.
Ara acabo de tornar als inicis, i un altre cop estic asseguda vuit horetes davant l’ordinador al despatx d’una empresa d’importació de productes químics. I m’he posat a estudiar Auxiliar de clínica per si la vida em torna a donar algun ensurt laboral...
L’Andreu ja s’ha emancipat, precoçment, pel que s’estila en aquests temps (deu haver sortit a mi) i viu amb la seva parella al pis on havia viscut sempre. La Marina i jo vivim amb la meva mare (he vuelto al redil...)
Ara estic esperant que, a la tercera vaya la vencida, i que trobi l’home de la meva vida al tombar qualsevol cantonada... continuo sent romàntica i creient en l’amor.
Aixó només és una radiografia, potser algún dia us faci un scanner complet... però de moment... ja us podeu fer una idea superficial del que ha estat la meva vida.
Pregunteu el que volgueu, us respondré si em sembla que haig de fer-ho.
Gràcies pel vostre interès si heu arribat a llegir fins aqui. Molts petons.
Febrer de 2011
