dilluns, 10 de març de 2008

Suerte Paco...


Una noticia que me ha dado Lourdes me ha dejado hecha polvo y no tengo nada de sueño. Ojalá Paco pueda superar una vez más sus problemas de salud... ¡¡SUERTE, PACO!! Desde aquí también te apoyamos...
----------------------------------------------------------------------------------
El próximo miércoles es el cumpleaños de Marina... Esta es la carta que le he escrito.


Marina (12 de marzo de 1995)


Marina…

Un cop més torna a ser el teu aniversari... Avui fas tretze anys.

Ara que et veig passar de nena a dona voldria parlar-te de com canviarà la teva vida.

Voldria parlar-te de noves realitats: aquelles en les quals els bons no guanyen sempre i la guerra que surt a la televisió és notícia, no pel·lícula.

Voldria preparar-te per a noves sensacions que vénen amb l'edat, per l'alegria i el dolor que ocasiona un gran amor, per a les satisfaccions que dóna una amistat veritable i la tristesa tan profunda que suposa la traïció.

Voldria ensenyar-te a enfrontar els problemes amb seny, amb fermesa i sense por.

Tens les capacitats necessàries per acabar de formar la teva personalitat, per a elaborar el teu futur, per a enfortir el teu caràcter. Amb elles descobriràs que per a ser un dona sana hauràs d'exercitar el teu cos, però també alimentar el teu cervell amb la cultura, per exemple... I ajudar als altres, obeir les lleis, lluitar per les teves idees i respectar les dels demés.

Hauràs de reconèixer les oportunitats que et donarà la vida i saber aprofitar-les, sense perjudicar als altres. Hauràs d’aprendre a decidir per tu mateixa i a acceptar la responsabilitat per les teves accions, perquè mai hagis de lamentar d'haver permès que algú altre et marques el destí i mai no hagis de mirar cap a enrere amb nostàlgia pel que podia haver estat, sinó que sempre et sentis plenament satisfeta dels teus fets.

Sóc la teva mare i m’alegraré dels teus triomfs, però també patiré amb tu les teves desventures. Seré còmplice de les coses que aconsegueixis i dels teus fracassos; en les coses bones i en el que no sigui tan bo estaré incondicionalment al teu costat, si em deixes.

Ja saps que no estàs sola; que ets part molt important d'un nucli familiar desdoblat (o de dos nuclis, com vulguis dir-ho...) i d’un grup social que s'estén a mesura que et relaciones amb els altres: mentre més gran sigui el teu cercle, més s'enriquirà la teva vida però més grans seran també les teves responsabilitats amb tothom que t'envolta.

Però has de tenir en compte que es pot ser bo sense que abusin de tu; que es pot ser valent sense arriscar inútilment la vida; que no seràs menys forta perquè ploris o tinguis por; que es pot ser just sense ser implacable; ser discret sense ser solitari i es pot ser fidel a unes idees sense ser-ne fanàtic.

Sé molt bé que el camí de l’adolescència és complicat de transitar. Ho sé perquè, encara que ja fa molts anys, jo també el vaig recórrer i vaig aconseguir arribar a l'altre costat. Per això et dic que li tinguis respecte a aquesta època de la teva vida, però no li temis, perquè comptes amb el suport, en tot i per a sempre de tots els que t’estimem.

Mama.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada