Abrazo...

Sabes del dolor y de la pena de estar con muchos, pero vacío...

Sabes de la soledad de la noche y de la longitud de los días...

Sabes de la espera sin paz y de aguardar con miedo...

Sabes de la soberbia de los otros y de la falta de comprensión...

Sabes de la deserción de los tuyos y de la impotencia del adiós...

Sabes que ya es tarde y casi siempre imposible...

Sabes que eres tú el que siempre da y que pocas veces te toca recibir...

Sabes que a menudo piensas distinto y al que casi nunca entienden...

Pero debes saber también:

Que el dolor redime...

Que la soledad cura...

Que la esperanza sostiene...

Que la humildad ennoblece...

Que la perseverancia templa...

Que el olvido mitiga...

Que el perdón fortalece...

Que el recuerdo acompaña...

Que la razón guía...

Que el Amor dignifica...

Y además deberías saber que, estoy ahí para escucharte, para prestarte mi apoyo, mi consejo, o solo para darte un abrazo cálido que pueda reconfortar tu ánimo en un momento bajo.

Montse

Espera

 "Ojalá que la espera no desgaste  mis sueños..."

M. Benedetti

El poder de les paraules...

Una paraula irresponsable: pot encendre discòrdies i focs difícils d'apagar…

Una paraula cruel: pot arruïnar i derrocar tot el que s'havia edificat en una vida…

Una paraula de ressentiment: pot matar a una persona, com si li clavéssim un ganivet al cor...

Una paraula brutal: pot ferir fins a destruir l'autoestima i la dignitat d'una persona…

Una paraula amable: pot suavitzar les coses i modificar l'actitud dels altres…

Una paraula alegre: pot canviar totalment la fragància i els colors del nostre dia…

Una paraula oportuna: pot alleujar la càrrega i portar llum a la nostra vida…

Una paraula d'amor: pot sanar el cor ferit.

Perquè les paraules tenen vida.

Els CINC secrets d'una dona feliç

1. Es important trobar un home que comparteixi amb tu la responsabilitat i les tasques de la llar i que tingui una bona feina...

2. Es important trobar un home alegre, que disfruti del ball, de passejar i que et faci riure...

3. Es important trobar un home tendre, de qui es pugui dependre afectivament, sense que et subordini i a més... que no menteixi!!

4. Es important trobar un home que sigui un bon amant i que li encanti tenir sexe amb tu...

5. I, finalment, es molt, però molt important, que aquests quatre homes...

NO ES CONEGUIN ENTRE SI!!!

Dinaret d'estiu

(D'esquerra a dreta: Montse, Anna, Montse, Àngels, Anna i Cristina)

Un dinar, realment dels que es diu de germanor, feeling, bon rotllet, bona conversa, i moltes, moltes rialles amb les companyes de feina... Noies: Bon estiu per a totes!!!

¿Sirena o ballena?

Hace algún tiempo a la entrada de un gimnasio se podía ver un cartel con la foto de una chica de físico espectacular con escrito: "este verano, ¿quieres ser sirena o ballena?"

Se cuenta que una mujer, de la que no conocemos su aspecto físico, respondió a esta pregunta de la siguiente manera:

"Estimados señores, las ballenas están siempre rodeadas de amigos (delfines, focas, humanos curiosos), tienen una vida sexual muy activa y crían a sus pequeños con mucho cariño.

Se divierten como locas con los delfines y comen gambas hasta empacharse. Nadan todo el día y viajan hasta lugares fantásticos como la Patagonia, el mar de Barens o las barreras coralinas de Polinesia.

Cantan estupendamente y algunas veces hasta graban Cd. Son animales impresionantes y muy queridos, a los que se defiende y admira en todo el mundo.

Las sirenas no existen.

Pero si existieran harían cola en la consulta del psicólogo debido a un problema de desdoblamiento de la personalidad, ¿mujer o pescado?

No tendrían vida sexual y no podrían tener hijos.

Serian graciosas, es cierto, pero solitarias y tristes.

Y además, ¿quien querría a su lado una chica que huele a pescado?

Sin lugar a dudas, yo prefiero ser una ballena.

En una época en la que los medios de comunicación nos meten en la cabeza que solo las delgadas con bellas, yo prefiero comerme un helado con mis hijos, cenar con mi marido, comer y beber y divertirme con mis amigas.

Nosotras las mujeres ganamos peso porque acumulamos tanta sabiduría y conocimiento que no nos caben en la cabeza y se distribuyen por todo nuestro cuerpo.

No somos gordas, somos enormemente cultas.

Cada vez que veo mis formas en el espejo me digo: "¡qué inteligente soy!"

Del perfil de fb"Frases que llegan al corazón. Nany"

Els ulls delaten que et fa figa el cor,

ets al fons, que no pots.

Algú ha obert la ferida un altre cop, del dolor,

va talan més fons a poc a poc.

T’han pansit la il•lusió però no has de tenir cap por

que jo soc aquí si ho vols.

Puc passar les nits en vetlla si no dorms,

puc provar d’espantar tots els teus malsons,

dir unes quantes bestieses si amb això rius de nou,

i si no...puc cantar-te a cau d’orella una cançó.

Sempre pacient a l’ombra del teu cor,

t’he esperat sense cap condició,

i si avui ens necessitem tots dos,

saps prou bé que aquí em tens,

que no em moc, sempre soc a prop.

Si no et queda cap record, l’esperança puc ser jo,

que et tregui d’aquí si ho vols.

Puc Ser Jo - Whiskyn's

http://youtu.be/HLjmWYRUL_w

Decepcions...

Les ingènues com jo mai aprenem, perquè seguim creient en les persones, perquè seguim esperant que algú serà diferent, seguim creient...

I per aixó caiem i continuem aixecant-nos, mentre tinguem forces... però cada decepció et fa una miqueta més de mal...

Claudinetes

Un bon dia entre companyes de l'escola. Hem recordat anècdotes, hem compartit vivències... hem intentat posar-nos al dia de tots els anys sense contacte...

D'esquerra a dreta: Montse G.Malpica, María Molina, Rosa Delgado, Paqui Martínez, Conchita Navarro, Marga Verdú, Ana Zarzuela, Montse G. Recasens, Silvia Lázaro i Núria Ferrando.

Gràcies a totes per haver vingut i per col·laborar en que la trobada hagi estat d'alló més amena i distesa...

Petoneeetsss, Claudineteees!!!

LA VIDA

* La vida es una oportunidad: Aprovéchala

* La vida es belleza: Admírala

* La vida es bienaventuranza: Saboréala

* La vida es un sueño: Hazlo realidad

* La vida es un desafío: Enfréntalo

* La vida es un deber: Cúmplelo

* La vida es un juego: Juégalo

* La vida es un tesoro: Cuídalo

* La vida es una riqueza: Consérvala

* La vida es amor: Disfrútalo

* La vida es un misterio: Descúbrelo

* La vida es una promesa: Realízala

* La vida es tristeza: Supérala

* La vida es una lucha: Acéptala

* La vida es una aventura: Arriésgate

* La vida es felicidad: Merécela

* La vida es tuya: Defiéndela

* La vida es única: ¡¡VÍVELA!!

Trobo a faltar

el teu somriure murri.

Trobo a faltar

la teva timidesa.

Trobo a faltar

el teu caminar apressat.

Trobo a faltar...

Mai ens hem tocat...

Només un cop

ens hem abraçat...

Tot i així

et trobo a faltar!

M.G.Recasens                          

Ainsss...

Sí...!

Amor...

Era un matí mogut, eren dos quarts de nou, quan un senyor gran, d'uns 80 anys, va arribar a l'hospital perquè li traguessin els punts d'un dit.

El senyor va dir que tenia pressa perquè tenia una cita a les 9:00

Vaig comprovar els seus senyals vitals i li vaig demanar que s’asseguès, sabent que potser passaria més d'una hora abans que algú pogués atendre’l.

El vaig veure mirant el seu rellotge i vaig decidir, que ja que no estava ocupat amb un ningú més jo mateix, podria examinar la seva ferida.

Durant l'examen, vaig comprovar que estava guarit, llavors vaig demanar a un dels metges els estris per treure-li les sutures.

Mentre li realitzava les cures, li vaig preguntar si tenia una cita amb un altre metge aquell matí, ja que el veia tan apressat.

El senyor em va dir que no, que necessitava anar al geriàtric per esmorzar amb la seva esposa.

Li vaig preguntar per la salut d'ella i ell em va respondre que feia temps que estava allí doncs patia d'Alzheimer.

Li vaig tornar a preguntar si ella s'enfadaria si arribava una mica tarda.

Em va respondre que feia temps que ella no sabia qui era ell, que feia cinc anys que ella ja no el podia reconèixer.

Em va sorprendre, i llavors li vaig preguntar, 'I vostè continua anant cada matí, tot i que ella no sap qui és vostè?'

Ell va somriure, em va acariciar la mà, i em va contestar:

'Ella no sap qui sóc jo, però jo encara sé qui és ella.'

Se'm va posar la pell de gallina, i vaig haver de contenir les llàgrimes mentre ell marxava, i vaig pensar, 'Aquest és el tipus d'Amor que vull en la meva Vida.'...

(D'un power point rebut per e-mail...)

Contigo

Yo no quiero un amor civilizado,

con recibos y escena del sofá;

yo no quiero que viajes al pasado

y vuelvas del mercado

con ganas de llorar.

Yo no quiero vecínas con pucheros;

yo no quiero sembrar ni compartir;

yo no quiero catorce de febrero

ni cumpleaños feliz.

Yo no quiero cargar con tus maletas;

yo no quiero que elijas mi champú;

yo no quiero mudarme de planeta,

cortarme la coleta,

brindar a tu salud.

Yo no quiero domingos por la tarde;

yo no quiero columpio en el jardin;

lo que yo quiero, corazón cobarde,

es que mueras por mí.

Y morirme contigo si te matas

y matarme contigo si te mueres

porque el amor cuando no muere mata

porque amores que matan nunca mueren.

Yo no quiero juntar para mañana,

no me pidas llegar a fin de mes;

yo no quiero comerme una manzana

dos veces por semana

sin ganas de comer.

Yo no quiero calor de invernadero;

yo no quiero besar tu cicatriz;

yo no quiero París con aguacero

ni Venecia sin tí.

No me esperes a las doce en el juzgado;

no me digas "volvamos a empezar";

yo no quiero ni libre ni ocupado,

ni carne ni pecado,

ni orgullo ni piedad.

Yo no quiero saber por qué lo hiciste;

yo no quiero contigo ni sin ti;

lo que yo quiero, muchacha de ojos tristes,

es que mueras por mí.

Y morirme contigo si te matas

y matarme contigo si te mueres

porque el amor cuando no muere mata

porque amores que matan nunca mueren.

Joaquin Sabina

(gracias, maestro, como siempre)

http://youtu.be/lpit8YCjrik

Estimar es

estar content.

Ser tendre.

Sentir-te mortal,

viu i lleial.

Alegre,

trist

i satisfet.

Oferir l’anima

i arriscar la vida.

Creure que

l’infern es de veritat

quan no pots estar

amb l’estimat.

Estimar es

com tornar a obrir

una ferida.

Es gaudir

de la fortuna

d’un compromís voluntari.

Creure en l’altre

i encomanar-li

l’entusiasme.

Recolzar-lo

en els dubtes.

Agafar-lo

de les mans

si sent feblesa;

confiar en ell,

acaronar-lo,

i compartir

les alegries

i les penes.

Estimar es

gaudir de

la mútua companyia

sense voler-lo

retenir...

Ni impedir,

que si ho desitja,

emprengui el vol

en solitari.

Estimar es

disfrutar

el moment

pel fet,

tan simple,

d’estar junts.

Sense lligams

ni obligacions,

per la única

i mútua decisió

de respondre, lliurement,

d’estar be

tots dos junts.

M.G.Recasens                   

Boig per tu

Encara que la lletra d'aquesta cançó està dedicada a la lluna... qui no ha somiat algun cop en que el recordin així?

Ainsss...

Sense destinatari...

Omple'm amb la teva presència

i porta'm als teus somnis.

Embriaga'm amb els teus petons.

Forma part de la meva pell

i perd el nord en els meus llavis.

Vestim-nos de carícies.

Entra en els meus somnis,

i esborrem els records

i les ferides del cor.

Sentim les delícies

del pur amor.

Trobem la llum de l'esperança

amarats d'il•lusió,

fonent-nos en

un “t'estimo”...

Deixa que em perdi

en la teva mirada.

Vull donar-te tot

el que sento:

tot el que el meu cor

enamorat et pot donar.

No tinguis por, no dubtis.

Deixa't portar.

Ja només estem tu i jo.

M.G.Recasens                           

Res extrany...

No busco res extrany, només algú que em trobi a faltar encara que haguem passat tot el dia junts.

Algú que es posi nerviós en veure'm, que no s'avorreixi de les meves xerrades. I encara que passem cinc hores en el telèfon, s'alegri de sentir-me.

Algú que m'acompanyi sempre a casa i faci divertit el camí, per més llarg que sigui.

Algú a qui pugui besar per un simple impuls, sense sentir-me rara. Em conformo amb saber que amb mi és on més li agradaria estar sempre.

I res m'agradaria més que viure tot amb ell. I que coneguès tots i cadascun dels meus somriures, que triès quedar-se amb mi, que sentís que abans de mi cap altra ha existit, que els seus amics es cansin d'escoltar el meu nom, que escrigui les cartes més boniques del món encara que tingui la lletra lletja i siguin de dues línies.

Que pensi en mi, molt més del que ho accepta; que senti que cau el món si discutim i m'abraci llençant el seu orgull a la merda. Algú que em faci riure fins a plorar, i em faci riure quan no puc deixar de plorar; que em digui que totes les cançons d'amor li recorden a mi, encara que sigui mentida; que em digui que estic maca, encara que no estigui del tot desperta; que em digui que dono els millors petons, encara que n'hi hagi hagut d'altres millors; que em digui que tinc els ulls més bonics, encara que siguin iguals a tots els altres; que li encanti el meu cabell, encara que el porti despentinat...

Algú que em faci sentir la dona més afortunada de l'univers, només pel fet de tenir-lo al al meu costat...

HARRY TRUMAN va ser un President diferent. Probablement va prendre tantes o més decisions que els 42 presidents que el van precedir. Dolentes o bones. Malgrat això, un aspecte de la seva grandesa pot ser que romangui per sempre.

L'únic 'actiu' que tenia quan va morir era la casa en la qual vivia, que es trobava a Independence, Missouri. La seva esposa l'havia heretat dels seus pares i, a part dels anys que van passar a la Casa Blanca, va ser on van viure tota la vida.

Quan es va retirar de la vida oficial en 1952, els seus ingressos es reduïen a una pensió de l'Exèrcit USA, de 13.507,72 $ l'any. El Congrés, assabentant-se que, fins i tot, pagava els segells de correu li va atorgar una prestació i, més tard, una pensió de 25.000 $ l'any.

Després del "lliurament" de la Presidència al general Eisenhower, Harry i la seva esposa Bess van tornar, conduint el seu cotxe, a la seva casa de Missouri, sense la companyia de cap agent del Servei Secret.

Quan li oferien càrrecs amb elevats salaris, els rebutjava, dient: "Vostès no em volen a mi, el que volen és la figura del President, i aquesta no em pertany. Li pertany al poble nord-americà i no està en venda..."

Quan el 6 de Maig de 1971, el Congrés pretenia atorgar-li la Medalla d'Honor en ocasió del seu 87 aniversari, ell la va refusar, escrivint una carta que deia:

"No considero que hagi fet alguna cosa per merèixer aquesta medalla, venja del Congrés o venja de qualsevol altra part."

Mentre va ser President es va pagar totes les despeses de viatge i manutenció amb els seus diners.

Molts polítics moderns de tot el món es fan rics gràcies als càrrecs que exerceixen.

Harry Truman va estar encertat quan va comentar en una ocasió: "Les meves metes en la vida van estar ser pianista en una casa de barrets o ser polític. I per dir la veritat, no existeix gran diferència entre aquestes dues ocupacions".

Més d'un i més de dos càrrecs públics haurien de prendre exemple...

¡¡¡VIVE!!!

Ya abracé para proteger.
Ya me reí cuando no podía.
Ya hice amigos eternos.
Ya amé y fui amado pero también fui rechazado.
Ya fui amado y no supe amar.
Ya grité y salté de felicidad.
Ya viví de amor e hice juramentos eternos, pero también los he roto y muchos...
Ya me enamoré por una sonrisa.
Ya pensé que iba a morir de tanta nostalgia y...
Tuve miedo de perder a alguien especial... y termine perdiéndolo... ¡¡pero sobreviví!!... todavía vivo!!

No paso por la vida. Y tú tampoco deberías sólo pasar...

¡¡¡VIVE!!!

(Charles Chaplin)